Head-Renting és un nou servei de lloguer de directius (directors) d'alt nivell en lloc de contractar-los en plantilla. Amb aquesta nova fórmula, les empreses aconsegueixen talent directiu de manera flexible i a cost variable. És a dir, s'utilitza únicament una part del temps del directiu ja siguin hores al dia, a la setmana o al mes per temps il.limitat.
Head-Renting facilita l'accés a les empreses de directius d'alt nivell a baix cost. Es tracta de subcontractar serveis de direcció en el que les empreses només paguen pel valor afegit que reben. D'aquesta manera, Head-Renting garanteix a les empreses, professionals amb talent i experiència sense necessitat de processos de selecció previs, sense nòmines i sense costos de la seguretat social.
Ajuda a petites i mitjanes empreses on llur compte de resultats no els hi permeti accedir a professionals d'alt nivell. Head-Renting és la fórmula ideal per emprenedors i start-ups on llur direcció encara és emergent. Ajuda a empreses on hi hagi una crisi de direcció i es necessiti un reforç o simplement, no existeixi. Fins i tot, a empreses que precisen d'una reorganització interna, optimitzar els seus sistemes o millorar els seus processos.
Head-Renting permet una important reducció dels costos de direcció, que acostumen a ser una part quantiosa de les despeses fixes de les empreses. Permet aconseguir directius amb talent i experiència a baix cost. Que el directiu s'involucri de manera directa per temps il.limitat. Lideratge en el departament que se li assigni donant suport a l'empresari o a la gerència i permet una visió fresca, objectiva i independent de l'empresa.
En canvi, l’Interim Management consisteix en subcontractar professionals d'alt nivell de manera limitada en el temps, amb el propòsit de resoldre problemes puntuals, situacions transitòries o dirigir projectes de gran tamany. Sense renunciar a cap dels avantatges que ofereix Head-Renting.
Però, ¿per què pagar vuit hores diàries quan es pot tenir el 100% del talent per una quarta part del temps i del cost?
JMarin Consulting neix des de l’emprenedoria per cobrir les necessitats directives en les finances de les petites i mitjanes empreses. Per aquest motiu, la nostra manera de contribuir és mitjançant Head-Renting i l’Interim Management. Tenim la formació, el talent i l'experiència per a la direcció i gestió financera de la seva empresa.
Descarregui el nostre catàleg:
Catàleg JMarin Consulting
Les empreses per la seva frenètica activitat generen molts tipus d'informació vitals per al seu bon funcionament. Una part important d'aquesta informació està formada per dades que tenen a veure amb les finances. La informació financera representa la columna vertebral de tota empresa, per aquest motiu és necessari el seu constant seguiment i anàlisi per tal de poder detectar els problemes a temps i donar-los la millor solució.
El director financer és el responsable de centralitzar aquesta informació, l'origen està en les diferents àrees que componen l'empresa com són els departaments d'aprovisionament, producció, logística, vendes, administració, etc. Aquesta funció consisteix a reunir totes les dades econòmiques i financeres de l'empresa i plasmar-les en els estats financers. L'objectiu no és altre que reflectir fidelment la realitat que envolta l'empresa.
És el director financer qui reporta directament els estats financers a la direcció general. Per aquest motiu, han de ser complets, precisos i fiables per tal d'elevar al màxim, el grau d'encert a l'hora de prendre decisions per part d'aquesta. En cas contrari, el procés de presa de decisions es podria veure alterat per culpa d'una informació incompleta o errònia, seguit de les greus conseqüències que es podrien derivar.
Els estats financers representen un argument molt sòlid per aquelles persones que estan autoritzades per prendre decisions en l'empresa. Les decisions empresarials no poden basar-se en la intuïció ja que en comptades ocasions aquesta fórmula funciona. Decisions com ara sobreviure, créixer, consolidar-se, s'han de veure recolzades per dades econòmiques i financeres objectives per tal de reduir els riscos i augmentar les possibilitats d'èxit.
Els principals requisits que els estats financers han de complir són tres:
1. Periòdics
Els estats financers s'han de realitzar amb periodicitat. Segons les necessitats de l'empresa els intervals de temps transcorreguts entre l'elaboració d'uns estats i altres poden ser més llargs o més curts, però en cap cas hauria de superar el trimestre ja que com més curts, més oportunitats per poder detectar, intervenir i solucionar les possibles desviacions.
2. Comparables
Els estats financers han de poder comparar-se entre períodes, amb la finalitat de visualitzar l'evolució i els canvis experimentats per l'empresa al llarg del temps i poder avaluar així el grau d'impacte de les decisions preses per aconseguir els objectius fixats.
3. Visuals
Segons la dimensió i la complexitat de l'empresa, els estats financers són susceptibles d'estudis més concrets mitjançant ratis i altres fórmules matemàtiques. Per aquest motiu, s'han de fer visuals per mitjà de diagrames i gràfics per facilitar la seva comprensió per part de les persones a qui van dirigits.
No hi ha dubte, que quan el director financer elabora els estats financers està identificant perfectament els problemes i els punts de millora que l'empresa evidencïa. Per aquest motiu, es fa molt necessària la figura d'un expert financer que aporti la seva visió personal mitjançant propostes de millora i comentaris personals al respecte. D'aquesta manera, la direcció financera aconsegueix aportar valor a la gestió empresarial.
En resum, els estats financers que en cap pime haurien de faltar cada mes i que es mostren a continuació, són el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i el compte de resultats analític.
La comptabilitat analítica o comptabilitat de gestió es defineix com “la branca de la comptabilitat general que, mitjançant la utilització d'una metodologia, té per objecte la captació, mesura, valoració i representació de l'empresa, per obtenir informació històrica, explícita i predictiva de l’estat dels seus recursos i de la seva renda, per tal de servir d'instrument de decisió per a tots els partícips de l'empresa“.
La principal característica de la comptabilitat analítica és el seu marcat caràcter intern, el qual respon a les normes establertes per la pròpia empresa, al contrari que la comptabilitat general que respon a les normes mercantils. És a dir, cada empresa pot utilitzar el sistema de comptabilitat analítica com millor li sembli d'acord a les seves necessitats.
Dissenyar un bon sistema de comptabilitat analítica és clau per donar resposta a preguntes com:
a) Quins productes o serveis són rendibles per a l'empresa?
b) Quant costa cada pas del procés productiu?
c) Quant costa un departament de l'empresa?
d) Val la pena subcontractar una activitat?
e) Hauríem de reduir la plantilla de l'empresa?
Per mitjà de la comptabilitat analítica no només es pot calcular el cost unitari d'un producte o servei, sinó també el nombre mínim d'unitats a vendre o el nombre mínim de serveis a prestar, per tal de cobrir la totalitat dels costos empresarials. És el que es coneix, en termes financers, com a llindar de rendibilitat o punt mort.
Actualment, un sistema de comptabilitat analítica és el millor aliat a l'hora d'adoptar una estratègia de reducció de costos no només perquè permet ajustar marges, sinó perquè en conèixer el llindar de rendibilitat, l'empresa pot establir una política de preus més agressiva que els seus competidors proporcionant-li un major avantatge competitiu.
Alhora, la comptabilitat analítica proporciona informació en temps real sobre el valor dels inventaris de matèries primeres, productes en curs i productes acabats, oferint la possibilitat de determinar el resultat de l'empresa de manera diària ja que no cal esperar a calcular les variacions d'existències.
La comptabilitat analítica estudia de forma individual cadascun dels centres o àrees que componen l'empresa. Alhora, analitza les activitats que s'hi desenvolupen i informa sobre l'eficiència de cada centre, amb especial atenció als centres on es desenvolupa el cicle d'explotació, deixant al descobert les activitats supèrflues que no aporten cap valor.
Permet avaluar de manera objectiva el personal de l'empresa en termes de productivitat, eficiència i eficàcia. La comptabilitat analítica informa si l'empresa està sobredimensionada, subcapacitada o si s'ha d'invertir en una àrea concreta, podent-se arribar a estimar la inversió a realitzar.
Permet conèixer la marxa de l'activitat ja sigui una fàbrica, un comerç o una empresa que presta serveis. Fins i tot permet realitzar projeccions segons l'escenari que es plantegi. Decisions com produir un producte, la possibilitat d'abandonar-ho, obrir una delegació o fins i tot tancar-la, són alternatives que passen per la comptabilitat analítica.
La comptabilitat analítica es nodreix de la comptabilitat general i viceversa. Per aquest motiu, és imprescindible comptar a l'empresa amb un sistema que integri ambdues comptabilitats i per tant, que enllaci el compte de resultats analític amb el compte d'explotació i amb el balanç de situació.
Per aconseguir aquests propòsits, es fa molt necessària la intervenció d'un expert financer que dissenyi i gestioni un sistema d'informació comptable destinat a cobrir les necessitats de la direcció sobre la gestió empresarial. Aquestes funcions corresponen a l'empresa al controller de gestió o controller financer.
L'anàlisi financera d'una empresa és el resultat d'estudiar tota la informació que deriva tant de la direcció financera com de la gestió comptable i que un cop tractada, ens indica quina és la 'salut' real de l'empresa. Per que l'anàlisi financera sigui útil, s'ha de fer a temps i anar acompanyada d'unes mesures correctores o com a mínim, d'una sèrie de recomanacions.
Des del punt de vista de l'analista financer, hi ha tres tipus d'empreses:
1. Empreses que no realitzen anàlisi financera:
L'absència d'una anàlisi financera suposa per l'empresa la pèrdua d'un avantatge competitiu respecte als seus competidors. Si la direcció de l'empresa no analitza la seva situació i la seva corresponent evolució, vol dir que no podrà detectar els problemes amb antelació i no podrà reaccionar davant els canvis. En aquest cas, les mesures correctores pot ser que arribin massa tard o simplement, ja no tinguin efecte.
Els quatre errors més comuns que comet l'empresa que no realitza una anàlisi completa de la seva situació financera són els següents:
- Ampliar la seva capacitat productiva o invertir en el seu actiu sense tenir en compte la seva situació financera actual i futura.
- Vendre a crèdit als clients sense analitzar si els dies oferts com a crèdit comercial són sostenibles i fins i tot, oferir descomptes excessius per ser més 'atractiva' que la seva competència.
- Excedir la seva capacitat màxima d'endeutament sense importar els riscos que comporta i desconèixer la rendibilitat que s'obté amb les noves adquisicions.
- Deixar que el nivell d'existències sigui massa alt respecte a la seva xifra de negoci i que els saldos de clients i proveïdors siguin desproporcionats respecte a la seva activitat normal.
2. Empreses que realitzen anàlisi financera però errònia:
Hi ha la possibilitat de fer una anàlisi financera per part de la direcció de l'empresa però pot ser que sigui errònia per diferents raons.
En moltes ocasions, les empreses no porten la seva comptabilitat al dia i al seu torn, no sotmeten els seus comptes a cap revisió periòdica per part d'un expert financer, de manera que és molt probable que la informació financera inclosa en l'anàlisi estigui esbiaixada i no sigui representativa de la realitat empresarial. Com és lògic, una anàlisi financera que contingui dades errònies durà a confusions i equivocacions que a llarg termini, faran més difícil o impossible remuntar l'empresa en cas de recessió.
3. Empreses que realitzen anàlisi financera però les mesures correctores són insuficients:
Hi ha la possibilitat, que la direcció de l'empresa diagnostiqui correctament i a temps, però les mesures correctores pot ser que no siguin les adequades o es fonamentin, simplement, en la intuïció de l'empresari com a gran negociador o comercial que és. En aquest cas, les decisions que es prenguin no seran òptimes ja que són subjectives i es prenen com a mesura d'autoprotecció en base uns prejudicis o senzillament, són per evitar conflictes o traumes dins de l'empresa. En conseqüència, les decisions a llarg termini es posposen permanentment i mai es duen a terme.
Des del nostre punt de vista, l'anàlisi financera és vital en les empreses amb l'objectiu de sobreviure, ser rendibles i per descomptat, créixer. No hi ha dubte, que les decisions preses en el passat condicionen el present i que les decisions que es prenen 'ara' condicionen el futur. Per aquests motius, tindrem una anàlisi de la situació financera a curt i un altre a llarg termini.
En l'actualitat, es fa molt necessària la figura d'un expert financer que aporti la seva visió personal mitjançant l'anàlisi financera, propostes de millora i comentaris personals al respecte. D'aquesta manera, s'aconsegueix aportar valor a la gestió empresarial i es maximitza la rendibilitat de l'empresa.
Gràficament, l'anàlisi financera s'ha de dividir en dues parts: l’econòmica i la financera.
En tota estratègia s’ha de planificar, organitzar, executar, controlar i corregir. Per tant, s’ha de tenir en compte des del punt de vista financer el següent:
Necessita més informació? Contacti'ns a: info@jmarinconsulting.com
