Introducció:
Espanya viu un moment de profunda transformació econòmica, caracteritzat per la pressió de la inflació, l'encariment del crèdit, la persistència de la desocupació estructural i els efectes incipients de l'automatització. Aquests factors, combinats, generen un fenomen silenciós però massiu: el creixement sostingut d'una població econòmicament vulnerable.
Segons les dades que hem contrastat des de JMarin Consulting – Consultoria Financera, més de 10,6 milions de persones a Espanya es troben actualment en risc real d'exclusió financera, cosa que equival a gairebé el 23% de la població total o al 45% de la població activa. Aquest article recull, amb criteris tècnics, el desglossament d'aquest grup, les fonts estadístiques utilitzades i l'impacte que pot generar en el sistema econòmic i empresarial si no s'apliquen solucions estructurals.
1. Població econòmicament vulnerable: Qui la integren?
1.1. Perceptors de l'Ingrés Mínim Vital (IMV):
Font: Seguretat Social, Informe de Prestacions No Contributives (2024).
L'IMV s'ha consolidat com a eina per cobrir situacions de pobresa severa.
Al tancament del 2024, 2.192.773 persones eren beneficiàries directes de l'IMV a Espanya, incloent-hi titulars i membres de la unitat de convivència.
1.2. Persones en situació de desocupació amb prestació contributiva:
Font: EPA (INE, 1r trimestre 2025); SEPE.
L'Enquesta de Població Activa situa el nombre d'aturats a 2,83 milions de persones (Taxa d'atur: 11,8%).
D'aquests, aproximadament 1,2 milions en perceben prestació contributiva o subsidis assistencials. La resta no tenen cobertura o passa a l'IMV.
1.3. Treballadors actius amb ingressos iguals o inferiors a l'SMI:
Font: Ministeri de Treball i Economia Social; UGT – Informe sobre Salaris 2024.
L'SMI el 2024 es va situar en 15.876 euros bruts anuals.
S'estima que 2,8 milions de treballadors (entre un 16 i un 18% del total d'assalariats) perceben l'SMI o menys. Molts són joves, treballadors del camp, empleats de la llar, i persones en contractes parcials o temporals.
1.4. Autònoms amb ingressos baixos:
Font: Seguretat Social; ATA (Associació de Treballadors Autònoms).
Dels 3,3 milions d'autònoms registrats al RETA, més del 35% declara ingressos nets inferiors a l'SMI.
Això suposa 1.155.000 treballadors per compte propi en risc econòmic, incapaços de cobrir els costos fixos amb els ingressos generats.
1.5. Autònoms majors de 60 anys:
Font: ATA; Seguretat Social.
Aproximadament 660.000 autònoms tenen més de 60 anys.
Molts estan propers a tancar per falta de relleu generacional, esgotament físic o escassa rendibilitat.
Estimem que almenys 360.000 no estan comptabilitzats en els grups anteriors i presenten vulnerabilitat per edat i situació estructural.
1.6. Risc de substitució laboral per tecnologia (IA i automatització):
Font: OCDE (2023), Goldman Sachs (2023), PwC Espanya (2024), McKinsey Global Institute.
Segons Goldman Sachs, el 18% dels llocs de treball a Europa Occidental estan en risc d'automatització total, i el 32% en risc parcial.
A Espanya, estudis de PwC i Randstad situen el risc real de pèrdua d'ocupació per automatització a curt termini (1-2 anys) al voltant del 2% de la població activa.
Això representa unes 470.000 persones que, en un horitzó d'un any, podrien ser desplaçades sense capacitat immediata de reinserció laboral.
1.7. Persones en risc d'impagament (lloguer, hipoteca, préstecs, serveis):
Font: Banc d'Espanya; Consell General del Poder Judicial; FACUA; INE.
L'euríbor a 12 mesos se situa per sobre del 3,6% (juliol 2025), cosa que ha encarit hipoteques variables i nous crèdits.
El 14,2% de les llars manifesta dificultats serioses per pagar vivenda, subministraments o deutes.
Estimem que almenys 2,5 milions de persones es troben en situació de risc real d'impagament financer, encara que mantinguin ingressos.
2. Xifra consolidada i anàlisi comparada:
Grup estimació de persones:
Perceptors de l'IMV: 2.200.000.
Aturats amb prestació: 1.200.000.
Treballadors amb SMI o inferior: 2.800.000.
Autònoms amb baixos ingressos: 1.150.000.
Autònoms majors de 60 anys (no solapats): 360.000.
Persones desplaçades per tecnologia (IA, automatització, etc.): 470.000.
Persones en risc d'impagament: 2.500.000.
TOTAL ESTIMAT: 10.680.000.
Percentatge sobre població total: 22,50%.
Percentatge sobre població activa: 45,40%.
3. Impacte econòmic i empresarial:
3.1. A les finances personals i familiars:
– Reducció del consum intern.
– Augment de la morositat familiar i de la dependència del sistema públic.
– Increment de l'ansietat financera i la salut mental afectada.
3.2. A les empreses:
– Tensió a la cadena de pagaments (impagaments a proveïdors, morositat comercial).
– Dificultat per trobar clients solvents.
– Augment de la necessitat de finançament pont i refinançament privat.
3.3. A l'economia del país:
– Major pressió sobre la despesa social i els comptes públics.
– Risc de deteriorament de la qualificació creditícia de famílies i pimes.
– Possible reacció en forma de populisme polític o desconfiança a institucions.
4. Recomanacions des de la nostra consultoria financera:
Des de JMarin Consulting – Consultoria Financera proposem una resposta estructurada, ferma i professional:
– Diagnòstic complet de situació financera (particular, autònom o empresa).
– Reorganització de deute i tresoreria.
– Disseny d'estructures financeres sostenibles.
– Suport a la recerca de finançament alternatiu (factoring, lísing, inversors, etc.).
– Digitalització operativa de negocis tradicionals.
– Plans de prevenció davant de l'impacte tecnològic o fiscal.
Conclusió:
Espanya encara un futur immediat marcat per la desigualtat econòmica estructural. Les dades no han de ser utilitzades per alarmar, sinó per actuar. Si més del 45% de la població activa està en risc financer, no ens podem permetre estratègies reactives. La solució és la intel•ligència financera, l'anticipació i la consultoria professional com a palanca d'estabilitat.
Des de JMarin Consulting – Consultoria Financera, estem preparats per transformar aquesta situació en una oportunitat. Perquè la crisi no és només un problema: és un punt de partida per construir estructures econòmiques més sòlides, humanes i resilients.
