Es diu que darrere d’un gran home hi ha una gran dona, que darrere d’una gran dona hi ha un gran home i, per descomptat, darrere d’una gran empresa hi ha un gran gestor o un gran equip gestor (segons la grandària de l’empresa).
He introduït el terme mida, i sí, a Espanya la mida importa (pel que fa a empreses, és clar). Com ja sabem, la majoria d’empreses a Espanya són pimes. I entre les pimes, com tot a la vida, n’hi ha bones i no tan bones… En moltes ocasions, qui ho defineix és la gestió, d’aquí els (bons) gestors, consultors, assessors, etc.
Doncs bé, vaig a tractar d’explicar, de manera molt senzilla, com valorar la gestió de l’empresari d’una petita empresa, sense complicar-se molt la vida en el càlcul, per saber si aquesta empresa està ben gestionada i informar al seu propietari (l’empresari) perquè corregeixi el rumb, si cal.
Només es necessita agafar la comptabilitat de la pime (que estigui actualitzada i sigui fiable ja són figues d’un altre paner. Anem a suposar que està perfecta). Així que toca mirar el balanç de situació i el compte de resultats de l’empresa. Escolta, que encara que sigui una pime també té estats financers.
Sense oblidar, analitzar les dades del sector o del mercat en què opera la pime. Recull la rendibilitat del sector (si pot ser). Si no pots, pensa que, per norma general, a una empresa haurem exigir-li un 7% com a mínim de rendibilitat.
No sé per quina raó estranya, les pimes es creuen que tenen el seu propi monopoli i no estudien el que passa en els seus entorns respectius. Sempre cal posar l'empresa en relació amb el sector o el mercat per saber si està a l'alçada de la seva competència. I aquí, ho sabrem.
Ara, només cal veure si l’empresa està endeutada o no ho està. Si està endeutada es diu que l’empresa està palanquejada, per tant, cal calcular l’efecte palanquejament. I si no està palanquejada, ja gairebé hem acabat. No, és broma.
L’efecte palanquejament mesura si el deute financer serveix per fer créixer l’empresa. I es pot calcular de manera molt senzilla com segueix:
Efecte palanquejament = Cobertura d’interessos x (1 + Ràtio d’endeutament) x Efecte fiscal.
I més concretament:
Efecte palanquejament = BAI ÷ BAII x (1 + Deute financer ÷ Patrimoni net) x BN ÷ BAI.
El que volem és conèixer la rendibilitat que dóna el mercat i apalancar-la segons l’endeutament que té l’empresa per comparar-la amb la rendibilitat financera real. D’aquesta manera tan senzilla, podem conèixer la qualitat de la gestió que s’està portant a terme.
Només ens manca la fórmula de la rendibilitat financera real (ja després d'impostos):
Rendibilitat financera real = Benefici net (BN) ÷ Patrimoni net.
Vegem un exemple sabent que la rendibilitat estàndar del mercat és del 7% (com ja hem dit).
Del compte d’explotació obtindrem:
Benefici abans d’interessos i impostos (BAII) = 10.000 €.
Benefici abans d’impostos (BAI) = 10.000 €.
Benefici net (BN) = 7.500 €.
I del balanç de situació obtindrem:
Patrimoni net = 100.000 €.
Veiem que no hi ha deute financer, de manera que l’empresa no està palanquejada. Anem a veure-ho:
Efecte palanquejament = 10.000 € ÷ 10.000 € x (1 + 0 € ÷ 100.000 €) x 7.500 € ÷ 10.000 €.
Si operem hem de fer:
Efecte palanquejament = 1 x 1 x 0,75 = 0,75.
L’efecte palanquejament inclou els impostos, que en aquest cas el tipus impositiu és del 25% (1-t = 0,75), de manera que si ho apliquem a la rendibilitat de mercat (que no té els impostos) tenim:
Rendibilitat esperada = 7% x 0,75 = 5,25%.
I si calculem la rendibilitat financera real hem de fer:
Rendibilitat financera real = BN ÷ Patrimoni net = 7.500 € ÷ 100.000 € = 7,50%.
Sense deutes, l’empresa està duent a terme una bona gestió ja que la rendibilitat real que està obtenint l’empresari és d’un 7,50% enfront de la que s’esperaria en termes de mercat que seria d’un 5,25%.
Què passa si l’empresa s’endeuta? Re-calculem les coses:
Del compte d’explotació obtindrem:
Benefici abans d’interessos i impostos (BAII) = 10.000 €.
Benefici abans d’impostos (BAI) = 8.000 €.
Benefici net (BN) = 6.000 €.
I del balanç de situació obtindrem:
Patrimoni net = 100.000 €.
Deute financer = 100.000 €.
Veiem que hi ha deute financer, de manera que l’empresa està palanquejada. Anem a veure-ho una altra vegada:
Efecte palanquejament = 8.000 € ÷ 10.000 € x (1 + 100.000 € ÷ 100.000 €) x 6.000 € ÷ 8.000 €.
Si operem hem de fer:
Efecte palanquejament = 0,80 x 2 x 0,75 = 1,20.
L’efecte palanquejament inclou els impostos com hem vist (i els interessos del deute financer són deduïbles també) pel que si apliquem a la rendibilitat de mercat l’efecte palanquejament de l’empresa hem de fer:
Rendibilitat esperada = 7% x 1,20 = 8,40%.
I si calculem la rendibilitat financera real hem de fer:
Rendibilitat financera real = BN ÷ Patrimoni net = 6.000 € ÷ 100.000 € = 6%.
En aquest cas, amb una estructura de capital del 50%:50%, la rendibilitat esperada per a l'empresari seria d'un 8,40% davant de la real que és d'un 6%. I què ha passat?
Doncs molt senzill, la pime s'ha endeutat per a res, ja que obté el mateix BAII i per tant, un BAI pitjor ja que ha de pagar els interessos dels deutes que ha contret (2.000 €) i fet i fet, menys BN per a l'empresari, ja que la gestió que està portant és dolenta i per això, la rendibilitat financera real és pitjor.
L’empresa endeutada no ha fet inversions o les que ha fet no són rendibles amb els diners prestats ja que el BN no augmenta. És a dir, el deute no ha servit per fer créixer l’empresa, sinó que l’ha llastat perquè el BN ha disminuït. Per això, millor que no s’hagués endeutat, com hem vist en el cas de l’empresa no endeutada.
Si alguna vegada t’has preguntat perquè la teva empresa o tu com a empresari no guanyes diners, possiblement, estiguis davant d’algunes d’aquestes raons. Doncs ja ho saps, una mica d’educació financera mai ve malament per no cometre els mateixos errors una i altra vegada.